Gabrielle Roth és la creadora de la tècnica amb què m’inspiro a l’hora de crear les sessions de música que ens fan moure. Considerada com una xaman urbana, ha expressat una forma d’anar al més profund de cada un, des de la sinceritat que ens dóna el nostre propi cos, que no sap mentir.
La música com el primer batec de cor que vam sentir en el ventre de la nostre mare, ens dóna el ritme i ens porta a l’èxtasi sense judicis, per poder ser nosaltres mateixos, lliures de condicionaments externs.
L’experiència del moviment i del ritme és tan antiga que és prèvia a la nostra pròpia existència com a humans.
A la zona on ballem li dic l’espai buit. Ja que no hi ha res i tot s’ha de crear per tornar una altra vegada al seu estat natural, que és la pròpia buidor.
En aquest procés d’aprenentatge de la nostra capacitat humana sense identificació, en aprendre a deixar que la vida s’expressi en nosaltres des de la confiança, compartim entre nosaltres les experiències i ens fem de mirall per poder identificar-nos i relaxar el punt de tensió que ens impedeix anar més enllà del més enllà.
Les ones es mouen en patrons. Patrons de moviment en els ritmes. Un ésser humà és només això — energia, ones, patrons, ritmes. Res més. Ni més ni menys. Una dansa.
G. Roth
ALFONS MOLINA 
Deja una respuesta