Al llarg de la vida travessem moments en què alguna cosa canvia.

Pot ser el cos, una malaltia, un dolor, una situació personal, una etapa de canvi, una dificultat emocional o simplement la sensació que necessitem aturar-nos i escoltar què està passant.

Aquest és un espai per acompanyar-te en aquests moments.

No parteixo d’una tècnica concreta ni d’una resposta prefabricada. Cada persona i cada moment requereixen una escolta diferent.

Durant més de 30 anys de feina i d’estudi he anat incorporant diferents eines i maneres de comprendre el cos, la ment i l’experiència humana. Avui totes elles formen part d’una mateixa manera de treballar: escoltar la persona i acompanyar el seu procés.

Sanar com a procés

Entenc la sanació no com una cosa extraordinària, sinó com el procés natural de viure i de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb l’entorn.

Sanar forma part de la pròpia vida.

El nostre cos, el nostre sistema nerviós i la nostra manera d’estar amb nosaltres mateixos estan contínuament adaptant-se al que vivim.

A vegades aquesta adaptació troba el seu propi camí. D’altres vegades alguna cosa queda bloquejada, es manté en tensió o deixa de trobar una resposta adequada.

Crear un espai d’escolta pot permetre que allò que està passant es pugui expressar, reconèixer i trobar noves possibilitats.

No es tracta de forçar un canvi. Es tracta de donar espai al que ja està passant en la persona.

Diferents eines, una mateixa mirada

Cada procés és diferent, per això no utilitzo una única tècnica: segons la persona i el que estigui vivint, puc incorporar diferents recursos.

Biodinàmica craneosacral

El treball de mans. Contacte molt subtil, quietud i escolta del cos, respectant els seus propis ritmes.

Biocuàntica

Una lectura del cos i del sistema, dins d’una visió global de la persona, que ajuda a situar per on passa el desequilibri abans de posar-hi les mans.

Treball somàtic i estructural amb consciència corporal

Un treball corporal que busca que la persona prengui consciència dels seus moviments en relació amb la gravetat. Es treballa a la llitera i, quan cal, dempeus.

Programació neurolingüística i altres eines de consciència

Recursos per observar patrons, la manera com ens relacionem amb el que vivim i les possibilitats de canvi.

Les tècniques són això: tècniques.

La persona és al centre.

Escoltar abans d’intervenir

La meva manera de treballar parteix d’una idea senzilla: abans de fer, escoltar. Escoltar el cos, però també el que la persona està vivint.

Perquè moltes vegades cos, emocions, pensaments i circumstàncies de vida no són coses separades. Formen part d’una mateixa experiència.

Per això una sessió no consisteix necessàriament a buscar què cal corregir.

A vegades consisteix a crear les condicions perquè la persona pugui aturar-se, sentir, reconèixer què està passant i trobar des d’aquí la seva pròpia resposta.

Com és una sessió

La sessió dura entre 45 i 60 minuts. Et tombes vestit sobre la llitera i el contacte és suau, gairebé sense pes. Algunes sessions són molt silencioses; d’altres demanen parlar una estona abans de començar. Si en algun moment el treball demana moviment, es fa dempeus.

No cal preparar res ni portar res. I si en acabar vols comentar què ha passat, hi ha temps per fer-ho.

Un acompanyament a la teva mida

No totes les persones arriben pel mateix motiu.

Pots venir perquè alguna cosa et fa mal, perquè estàs travessant un moment de canvi, perquè sents tensió o desconnexió, perquè estàs vivint una situació que t’està afectant o simplement perquè necessites un espai per escoltar-te.

No cal arribar amb tot clar. Pots començar precisament per aquí: per escoltar què està passant.

Després de tants anys de feina, segueixo entenent la meva funció d’una manera senzilla: acompanyar la persona en el seu procés, amb el que l’experiència m’ha anat donant. I amb el respecte necessari perquè cadascú trobi el seu propi camí.

Com es treballa amb les mans

El treball amb les mans és el que sosté aquest espai. Tota la resta s’hi recolza.

Es desenvolupa des de la quietud: la mà es recolza i espera, sense pressionar ni dirigir. És un contacte de pes mínim, en punts concrets —el crani, el sacre, la columna, els peus—, però mai aïllats: sempre s’escolta en relació amb la resta del cos.

El que s’escolta són els moviments rítmics involuntaris de l’organisme. No depenen de la respiració ni del batec, i hi són sempre. No es produeixen ni s’acceleren: s’escolten. Un moviment ampli i regular acompanya un organisme amb recursos disponibles; un de petit o interromput sol acompanyar estats de tensió o d’esgotament.

El cos té la seva pròpia referència d’ordre, i quan la perd, compensa. Les compensacions permeten continuar funcionant, però costen energia. Tornar a aquesta referència no és col·locar el cos en una postura correcta, sinó que l’organisme la reconegui de nou i es reorganitzi des d’aquí.

Toquem poc. Escoltem molt.

Alfons Molina — Terapeuta des de 1995, amb estudis en Quiropràctica, Osteopatia Craneosacral i tractament dels teixits del cos, així com en moviment biomecànic i conscient.

També et pot interessar: Meditació · Inner Movement · Demana una sessió