«Em sento amb tots els meus mecanismes sensorials en marxa, plenament atent a la història que s’està expressant, escoltant des del cor, sense judici». Això significa que el meu procés personal no està involucrat. No haig de reaccionar. No haig de donar consell. Simplement haig d’escoltar.
Aquesta dinàmica té molta força.
És una dinàmica a la qual no estem acostumats.

Actuar, funciona i és necessari en el pla funcional.
Però no funciona en el pla personal.

He dit moltes vegades, que fer menys és més. I es pot anar més enllà.
Sense acció, només ser, només escoltar, rebre, acceptar, reconèixer, validar,
és suficient.

Aquests valors, una vegada junts, els hi dic confiar.

I tot això, en el que concerneix el curs, és aplicable tant per a un mateix com per als altres. 

I això es realitza amb un contacte subtil i perceptiu que es dona en el nostre cos físic. 

Aquests moviments que es donen en el nostre cos, està explicant la nostra història. No amb un argument. Més com una sensació que no necessita ser identificada.

Només acollida.