Sanar, és estar en presència.
És l’acceptació de cada moment tal com és.
És no fer i deixar que la consciència actuï.
És entrar en contacte amb la nostra vulnerabilitat i abraçar-la.
És entra en contacte amb la vulnerabilitat dels altres i abraçar-ho.
És entrar en quietud i sentir la presencia.
Sanar, és confiar en la quietud i la presencia.
És confiar en la saviesa del cos i de la ment.
És confiar que tot està en el seu lloc i en el seu moment.
En la sanació no hi ha judici ni interpretació.
El que realment som, no està subjecte a judicis ni interpretacions.
És un procés de connexió amb la nostra naturalesa.
No hi ha res que hagi de ser sanat.
En quietud, la sanació es dóna per si mateixa.
Tot és una paradoxa.
El sanador no busca la solució ni curar res en concret. La nostra funció és acompanyar en el procés que ja s’està donant.
Els humans són pura energia. I aquesta energia està connectada directament a la nostra ment, al nostre ésser. Quan el cos, la ment i aquestes energies estan en desequilibri en relació a la naturalesa de l’ésser, és quan el cos i la ment poden presentar patologies.
En entrar en quietud, el sistema entra en equilibri i el cos i la ment poden sanar. En aquest moment no depèn del sanador que la persona, que el client es curi. Depèn del moment i del procés pel qual la persona està passant.
Amb la sanació no tenim la solució a tot. Facilitem la força interna perquè el canvi es puguin donar d’una forma o altra.
ALFONS MOLINA 