Passant per la fluïdesa del moviment que ens connecta amb la terra, amb l’aspecte arquetípic femení, amb les nostres pors i amb les nostres seguretats. Aquest ritme ens fa conscients de com tot es transforma constantment.
Des de l’energia de la fluïdesa anem al segon ritme, on donem forma a aquesta energia decidint què fem amb ella. És el ritme de dir “sí” o “no”. És l’aspecte masculí, el ritme del pare, del foc del cor. És un ritme amb pauses, està dintre d’un patró. Relacionat amb la comunicació amb els altres, amb la ira i amb l’amor.
Continuem amb el ritme del caos. La unió dels dos ritmes anteriors ens porta a descobrir la llibertat de relaxar la ment, permetent l’expressió de l’ésser sense judicis. Ens permet descobrir l’expressió d’allò que realment som ara.
Amb el ritme líric, transcendim el cos físic. El cos es dilueixi en la unió amb l’espai.
I des de la quietud, el cinquè ritme, integrem els ritmes anteriors en la unitat sense diferència ni judici. L’espai intern i extern s’uneixen.
Cada un d’aquests estats s’acompanya amb músiques adients, perquè puguem sentir aquests diferents ritmes i gaudir amb l’alegria de compartir la dansa en grup on cada un pot expressar-se amb llibertat.
ALFONS MOLINA 
Deja una respuesta