Des de la dansa, el moviment lliure, podem anar al nostre interior, a aquells espais amagats per la nostra part conscient que volen ser expressats i acollits.
Com a éssers humans, ens formen a nosaltres mateixos passant pel procés de vida.
Naixem en una societat, una família un espai amb unes condicions vitals.
La adaptabilitat es primordial per la supervivència. Quan aquesta adaptació és en una sola direcció, externa o interna, ens podem separar de la realitat del moment, creant incoherències que s’ens mostraran com sensacions corporals.
La dansa, el moviment des de la consciencia, es converteix en una via d’estrada a estats profund, sensitius, que allibera patrons mentals que ens condicionen en el nostre dia a dia.
El ritme, la música, el moviment que sorgeix mostrant la nostra realitat, per se sentida, moguda i sanada.
En que consisteixen les sessions de “inner dance”?
Amb una música suau anem entrant en contacte amb les sensacions corporals, el reconeixement de l’espai intern a nosaltres i extern en relació els altres participants.
Amb la música, conforme va variant, anem entrant en diferents estats en relació als ritmes i les melodies. En tot aquest procés, el facilitador va donant indicacions per que els participants entrin en contacte amb les sensacions que van sorgint a cada instant en el moviment.
Tot aquest procés, està connectat amb Inner Movement, on es donen més instruccions amb recursos per poder fer el treball de la dansa en meditació amb la experiència corporal més desperta.
La intenció de tot plegat, és en si, trobar vies de entrar més en contacte amb la nostre pròpia realitat i observar quin son els nostres recursos per poder estar amb allò que la vida ens dona a cada moment, a cada instant. Connectar amb la nostre reactivitat en la seva transformació a formes més coherents.
El principi de Inner Dance i Inner Movement, és molt simple. El cos sempre en estat de presencia. No diu mai mentides. El cos sent el que sent, encara que la nostra percepció mental la projectem a altres sentits. Al entrar en contacte amb la sensació, entrem més en presencia. Des de aquesta posició el nostre cos te possibilitat de desfer memòries que s’han quedat impreses en els nostres teixits d’experiències passades no digerides i que son presents en el nostre cos, ara.
En aquest punt, si deixem que el cos expressi, el cos, fa el procés que no va fer en el seu moment.
En el marc de la dansa lliure, en el contacte amb els ritmes que la música ens proposa, connectant des de el moviment amb les diferents sensacions, podem entrar en capes de teixit, en capes de memòries que s’havien quedar congelats, encapsulats, tancats. Sense cap anàlisi ni judici, simplement ho movem, ho respirem i ho portem al cos per no entrar en processos mentals. Fem una actualització de sistema amb la realitat del medi en el que estem. Una actualització de la percepció d’allò que estem vivenciant en el moment present.
En resum:
SILENCI
ES BALLA
ALFONS MOLINA 